Guardianas de la memoria

Tinc 83 anys, afusellaren a mon pare quan jo tenia any i mig. Em vestiren de dol; més endavant, ja anava de mig dol i ma mare sempre de dol fins que va faltar. Ma mare es va dedicar a anar a cases a llavar roba i llavar el piso per traure’ns endavant.

En ma casa açò ha sigut secret de confessió. Ma mare em deia que l’havien mort en la guerra, però per altres familiars, jo sabia que l’havien afusellat en Paterna. Sempre m’havia preguntat perquè l’haurien mort: “Qui seria mon pare per a que l’afusellaren?”. Sobre l’any 2000 la meua germana va anar a demanar la documentació per tal de  sol·licitar una ajuda per orfandat i el funcionari ens va preguntar si volíem saber qui havia mort al nostre pare. La meua germana va dir que no volia saber res i el senyor va respondre que mon pare era un bon home. 

En 2018, una neboda meua em va avisar de que podríem exhumar la fossa i em va portar el sumari. Jo tenia ànsia de saber qui era mon pare i vaig sentir una tranquil·litat molt gran quan vaig poder comprovar que verdaderament era una bona persona i no tenia les mans brutes de sang. 

Aleshores vaig anar al cementeri d’Albaida a buscar la làpida de la persona que el va denunciar i només li vaig dir: “Que el Senyor et perdone perquè jo ja t’he perdonat”. Vull trobar a mon pare quan obrin la fossa, ja que no em queda res d’ell, ni tant sols el puc recordar. Per això voldria portar-lo a Albaida per a que estiga en companyia de la seua família. Arribaré o no arribaré, però he aconseguit un descans sabent per fi qui era mon pare.