Guardianas de la memoria

De xicoteta jo venia amb la meua iaia al cementeri de Paterna des de Godella caminant. Li preguntava: “i el iaio com va morir?”, i només em contestava: “en la guerra”. Ella no contava res.

Quan es va quedar vídua, els van tirar de la casa on vivien de lloguer. El menor dels fills estava alletant i al major, que va lluitar en la quinta del biberó, el tenien pres en la plaça de bous de València. La meua iaia va haver de tirar avant als seus quatre fills llavant roba i fregant cases i els majors ajudant com podien, treballant en l'horta, una vida molt dura. Van passar moltes penúries, amb els anys van aconseguir ser respectats, encara que per a alguns sempre van ser fills de rojos.

El meu iaio fou 23 dies regidor i per això el van afusellar.