Guardianas de la memoria

La meua iaia no contava res, només tres paraules: "Ens els mataren". Quan el van afusellar, ella tenia 18 anys i es va imposar el dol a la casa familiar i ja va viure tota una vida envoltada de tristesa i negror. En 2008, en Quart de Poblet es va fer un meravellós homenatge als afusellats del poble que es va anomenar "13 homes bons". La meua iaia tenia 89 anys, era major i estava malalta, però li va fer  una immensa il·lusió poder assistir i va plorar molt eixe dia. Jo crec que de contenta perquè era com una reparació, el primer homenatge i reconeixement públic al seu germà, una persona innocent assassinada injustament. És ací quan jo prenc contacte amb el tema. Anys més tard, vaig contactar amb l'Ajuntament i vam constituir l'associació de familiars. Però ens quedem en una espècie de limbe burocràtic amb la Generalitat. No comprenc com des de 2018, que es van iniciar els tràmits, encara no hem pogut exhumar la fossa, encara que pareix que ja queda menys.

Ara m'he convertit en una espècie d'investigadora buscant les famílies de les 76 persones d'esta fossa, buscant en padrons, arxius... Un esforç enorme per a poder identificar al nombre més gran de persones. I el pitjor, tots els fills, néts, nebots que van morint mentrestant. Un sol mes de retard amb les gestions és determinant perquè les famílies puguen recuperar les restes dels seus éssers volguts. És una qüestió de voluntat i el temps urgeix. Anem molt tard.