Guardianas de la memoria

A mi em van criar els meus avis. En afusellar al meu pare, la meua mare es va haver de posar a treballar en cases d'altres. 

Mai ens ha explicat res, era com si s'haguera caigut en un pou. 

La meua mare, tota la vida de negre, i jo també fins que vaig prendre la comunió. El tinc avorrit el negre.

Amb la meua mare anàvem al cementeri de Paterna en Tots Sants. Els xiquets es quedaven fora jugant i les dones dins, sempre estava ple. Després, la resta de l'any les filles dels afusellats de Paterna, ens la mantenien neta a canvi d'unes monedes. Ma mare deia: "A veure si quan jo falte, no veniu al cementeri". Teníem la fossa pagada i tot, però això de poder exhumar-lo no m'ho esperava, encara que no crec que anem a trobar res perquè amb tanta gent, crec jo, que deu ser molt difícil.

Fa poc vaig anar a Paterna a visitar per primera vegada el Terrer i em va apenar molt vore els forats de quan els disparaven. Tinc 83 anys. Jo perdone, però no oblide.