Guardianas de la memoria

Quan van capturar al meu besavi en Castelló de Rugat, el fill major va fugir a Veneçuela i l’altre germà el va seguir amb la seva família anys després.  A partir de llavors, va ser com si la família es trenqués, no hi ha pràcticament relació entre els germans ni els seus fills. Els van expropiar el cotxe i els diners, però amb la fonda i l’estraperlo, la meva besàvia Remedios sortia endavant. Era una dona amb molt de caràcter, però no contava res, era com si haguessin acceptat tot el que va passar en silenci. La paraula afusellament o fossa no es pronunciaven. La seva filla es va casar amb un Guàrdia civil, al qual varen obligar a deixar el cos per casar-se amb la filla d’un “roig”. Ja de major, mon pare em va contar que el seu avi estava en una fossa en Paterna, no m’ho va contar com un drama, encara que mai em va dur al cementeri. Ell va ser qui es va mobilitzar quan van començar les exhumacions en 2018. Si trobarem al meu besavi, el portaríem al seu poble, on hauria d’haver mort si no l’haguessin assassinat.