Guardianas de la memoria

Jo era l'ullet dret del meu germà major. El meu pare i ell pertanyien al casino republicà. La meua tia era molt beata i tenia un capellà amagat a la seva casa de València, tota la família el va ocultar i el va protegir. El meu germà es va casar i poc després el van enviar a la guerra. Quan va tornar, el van afusellar. De poc va servir que la meua tia anés a demanar-li l'indult als capellans. Que l’afusellessin va ser una injustícia molt gran i jo no he pogut oblidar-ho. 

Després de la guerra, vam passar una guerra encara pitjor. Van ficar a la meva mare en la presó per tenir un fill afusellat i un germà maçó. Ens van tirar de la casa on vivíem i una tia ens va recollir. Vam haver de viure tretze o catorze anys en un magatzem. En el col·legi ens separaven dels altres nens per ser “rojos” i no ens deixaven jugar amb ells al pati, ens insultaven pel carrer. 

La meva mare sabia llegir i escriure i els escrivia les cartes a totes les veïnes. Tenia només dotze anys quan la meva mare va morir també. Aço és molt fort. Acabar-se no s'ha acabat, perquè alguns es giren la jaqueta quan els convé. Vaig saber que el meu germà estaba a Paterna , quan una neboda va començar a moure tot açò. Jo he anat a Paterna a veure on el van afusellar. 

Fa cinc o sis anys que van obrir la fossa, però no el van trobar. Pense jo que això ha de ser molt difícil.