Guardianas de la memoria

La meua besàvia va estar tota la vida de dol i amb el dolor de no poder soterrar al seu marit. Encara que ella era una dona reservada, a nosaltres, afortunadament, sempre ens han parlat del nostre besavi Manuel.  Ell va lluitar per la causa de la llibertat y va ser afusellat a Paterna com si fora un gos, sense cap dignitat. És un referent per a la nostra família i per a nosaltres. Si a la nostra casa tenim uns valors i una ideologia, és gràcies a ells, que lluitaren pels nostres drets.

Per sort, a Sueca, el tema de la guerra civil i del franquisme es dona a l’Institut i el vam aprendre bé, però pensem que hi ha molts joves de la nostra edat que no són conscients del que va suposar aquesta història i que en altres col·legis el tema es dóna de passada.

 Estem contentes perquè el meu avi ha trobat al seu pare, però també tristes perquè va existir una societat que va permetre aquests crims. Considerem que actualment no han canviat moltes coses que de fet, haurien d'estar fora. El més preocupant no és solament el que va passar, sinó el que passa avui en dia, que es continue enaltint aquesta ideologia i a aquest personatge que va posar fi a la vida del meu besavi i de moltes més persones innocents.