Guardianas de la memoria

En acabar la guerra, anaren a buscar al marit de la filla major i ell ja estava en el camp de concentració d'Albatera. Aleshores s'emportaren a Inocente i el fill José, de disset anys, el nostre pare. Van estar a la presó dos anys i mig, fins que els jutjaren i els condemnaren a mort. A José, el deixaren lliure per ser menor d'edat.

Quan els portaven a Paterna, el gendre intentà fugir, botant del camió emmanillat. El mataren alli mateix, en el pont de Benimamet. A Inocente l'afusellaren en el paretó del cementeri. Durant este temps , la filla major estava tancada a la presó i la resta de la família condemnada en arrest domiciliari.

Sense poder eixir de casa, era molt difícil sobreviure amb cinc fills i la neta de la filla que estava presa. La família i les novies dels fills, l 'ajudaven com podien, li portaven menjar i l'àvia Emilia, cosia per a les veïnes.

Quan mataren l'avi Inocente, com estaven arrestades a casa, foren les cunyades les que s'encarregaren d'anar a Paterna, per llavar e intentar enterrar-lo el més dignament possible. Però no sabem on està enterrat. Poc temps després va morir la filla xicoteta.

Fins la dècada dels seixanta, tots els anys venia la guàrdia civil a casa i de vegades s' emportaven el pare a la caserna.  Aleshores, la mare agafava una manta, li la portava al pare per si tenia que quedar-se.

Fixa’t que jo, si veig la guàrdia civil en la carretera, sent por i dic: “ compte! la guàrdia civil!”. El meu fill em reconforta i em diu: “ tranquil·la mare, no passa res”.

Aquella època era diferent a la d'ara, abans no es parlava de moltes coses per por.  Si fèiem preguntes i volíem saber esta història, la mare ens deia: “sh... que les parets escolten”.

Quan era jove i deia que era de Paterna, em miraven malament, este poble estava estigmatitzat perquè ací havien afusellat molta gent.

Fa deu anys, l'Ajuntament va fer un homenatge als paterners afusellats. Va estar molt bé, és important no oblidar estes coses, perquè no es tornen a repetir.