Guardianas de la memoria

Com el meu iaio era l'agutzil del poble, en afusellar-lo, a la meva àvia Vicenta la van traure de l'habitatge municipal i la van deixar al carrer amb dos xiquets. Es va haver d'anar a viure a casa de la seua mare.

A nosaltres no ens explicaven res perquè no agaféssim odi ni manies, encara que després al poble sí que hem anat escoltant coses i assabentant-nos de les històries. Anàvem al cementeri en Tots els Sants i portàvem un ram de flors, tot i que fa vint anys que no hem tornat.

A la fossa on està el meu iaio hi ha 273 persones més, és la més gran del País Valencià. Al cap de poc temps de morir Franco van voler fer desaparèixer la fossa i entre tots la van comprar el 1976 per 56.000 pessetes. Va ser el meu pare amb un altre senyor el que va posar les rajoles i la va segellar i no li va cobrar res a ningú.

Estem esperant que li agafin l'ADN a la meva tia i que comenci l'exhumació, ens agradaria portar-lo aquí, al seu poble, amb els seus fills i que el cementeri de Paterna sigui un lloc de Memòria perquè això no s'oblidi.