Guardianas de la memoria

Quan van assassinar el seu marit, a la meua besàvia Maria no sols li expropiaren els seus bens, sinó que a més, va haver de lidiar amb el fet que gent del seu voltant la deixara de costat per por a represàlies.
Van ser dos dones qui la van acollir després d’aquella desgràcia, la seua sogra i la germana d’aquesta. Em van contar que, al poble, les dones dels vencedors portaven vestits fets amb cortines de la nostra casa.
Aquells temps foren molt difícils per a totes aquelles persones que sofriren les barbaritats de la dictadura que hui serien considerades com a crims contra la humanitat. En aquell context gris, ella sempre m’ha transmès que tenia molta personalitat i la seua capacitat de superació era infinita, visqué una vida amb dignitat, mai va deixar que la humiliaren. La meua besàvia és una persona molt important en la meua família, de fet, la meua filla i jo ens anomenem com ella, el seu record segueix viu tres i quatre generacions després. Va criar el seu fill donant-li molta felicitat, li va inculcar sòlids valors de convivència i respecte, principis democràtics i va deixar de costat el dolor patit. I ho va aconseguir. Aconseguí que el seu fill visquera una vida plena de felicitat, d’il·lusió i optimisme en el futur, recolzat per tots aquests valors.
Un dels millors amics del meu avi era fill d’una altra víctima assassinada del nostre poble. El destí ha volgut que els seus nets s’enamoraren i portaren al món la meua filla, Maria Llopis Frasquet, és la seua rebesnéta. Porta el nom de la meua besàvia com a mostra d’homenatge, de gratitud, però sobretot, d’estima cap a la seua figura. La nostra responsabilitat ara és educar-la transmetent-li eixos valors que tants anys després segueixen igual de presents i són més necessaris que mai.