Guardianas de la memoria

La meua àvia vivia a Manises i des de la seua casa s’escoltaven els tirs quan afusellaven ací a Paterna. Cada vegada que escoltava tirs, agafava als xiquets i se n'anava a la presó a veure com estava el marit, fins que un dia li van dir que havia eixit camí de Paterna. Ella va vindre amb els fills i va veure la fossa oberta i els cossos dins. Va agafar les cordes que portava lligades a les mans i les ha guardades tota la vida en aquesta caixa de llautó. 

Quan va quedar vídua no li donaven treball en cap lloc, la xiqueta més xicoteta se li va morir de fam i a una altra va haver de deixar-la amb unes persones que li la criaren. La meua mare sempre conta que passaven molta fam. Va morir dues setmanes després que poguérem agafar-li l'ADN.