Guardianas de la memoria

 A la meua casa mai de la vida es parlava del tema. Sabíem que les nostres mares venien al cementeri de Paterna perquè s'havia mort un oncle en la guerra. Però tot el tema era tabú. 

Després, ja de majors, vam anar sabent algunes coses. Com que va estar en la presó i que la meua àvia es va gastar molts diners per a intentar traure'l perquè algú li donava esperances que això es podia aconseguir. Però finalment, el van afusellar. També vam saber que els van llevar les vaques en guerra i tot el que tenien, abocant així a tota la família a la pobresa i a la por. Una por que se'ls va quedar ja per a tota la vida. 

 Un nebot a Austràlia es va assabentar de les exhumacions fa uns anys per la premsa i ens va telefonar. La meua mare Conxa és dona de poques paraules, ens va dir que li semblava bé que buscàrem al seu germà i donar el seu ADN. Té 95 anys i la veritat és que es va emocionar en pensar que podria enterrar-lo amb els seus pares a Benaguasil. Per a nosaltres el millor ha sigut veure en el sumari que aquests judicis eren un paperot. Ara ens falta que l'estat reconega la seua innocència.