NICASIO RIPOLL ORTOLÁ (Besoncle).
Afusellat el dia 18 de gener de 1940. Nínxol 45 tram 5 quadre 2.
Va deixar una vídua no reconeguda legalment.
Quan es va proclamar la II República l'oncle Nicasio es va poder divorciar i dissoldre un matrimoni en el qual cap dels dos eren feliços. Va ser el primer divorci en la història de La Pobla Llarga en l'any 1937. L'any 1938 va ser nomenat alcalde i es casà amb María Castelló, la mestra amb la qual compartia els ideals republicans. Quan va finalitzar la Guerra Civil, Nicasio i María van decidir anar a viure a València, encara que li van aconsellar que se n'anara a França. Nicasio sovint anava a la Pobla Llarga a visitar a la família quan en un d'eixos viatges fou detingut i empresonat.
El mateix dia que van afusellar a Nicasio en el Paredó de Paterna, entre altres, també afusellen a dos veïns de La Pobla Llarga i de la comarca, a un veí de l'Alcúdia. La seua família havia comprat un nínxol perquè fora soterrat allí. Nicasio quan és afusellat per les autoritats franquistes se li quedà anul·lat el divorci i el posterior matrimoni.
María es va quedar sola a València, amb el seu dolor i sense reconèixer-li el paper de vídua, però rep tot el suport de la seua cunyada i sogra.
L'any 1952 els familiars del represaliat que estava en el nínxol decideix traslladar-lo a l'Alcúdia. El cadàver és exhumat i porta una cartera i una carta per a María. Es tracta de Nicasio Ripoll Ortolà. Criden a la família i el seu germà Eduardo reconeix que les restes corresponen a Nicasio, per la roba, pels trets físics i l'anatomia. En aquell moment pensen en traslladar-lo a La Pobla Llarga però la por a possibles represàlies per part de la dictadura els fa desistir.
L'any 2016 el besnebot d'aquell afusellat que hauria d'estar al nínxol busca als familiars de la Fossa 113 per crear una associació i poder exhumar la fossa. Nosoltres sabem que el nostre oncle no està en la fossa però decidim formar part de la mateixa i viure amb totes les famílies aquest procés de reparació.
© del texto y las fotografías, Eva Máñez, 2022
© de los textos, los autores.
Desarrollo web: kipon