Guardianas de la memoria

A la meua àvia Encarnación, abans de la República, li va demanar en matrimoni un guàrdia civil i ella el va rebutjar. Després es va casar amb el meu avi Fernando. Ells vivien bé amb algunes terres, vaques, etc. En acabar la guerra, el guàrdia civil al qual la meua àvia va rebutjar va ser qui va denunciar al meu avi perquè l'afusellaren. Quan vaig llegir el sumari fa poc em vaig posar de molt mala llet perquè eren tot calúmnies sense cap prova. Encarnación es va quedar vídua amb quatre criatures, el fill major d'onze anys i la menor a penes un nadó de mesos.

La meua mare sempre ha tingut dins d'ella la por i el silenci. Li van matar al seu pare amb nou anys i no ho va superar mai, és com si li hagueren deixat un forat gran. Sempre el va trobar a faltar.

Després que afusellaren al meu avi, la meua àvia Encarnación es va quedar embarassada i va tindre una filla a la qual va adoptar una cosina d'ella. No es va saber mai qui era el pare ni en quines circumstàncies es va quedar encinta. Malgrat tindre altres cognoms, esta xiqueta sempre va saber qui era la seua vertadera mare i la meua àvia la va voler molt. Vivien a prop els uns dels altres a Cullera. Però en la família sempre hi havia una cosa amagada, una part oculta de la qual ningú s'atrevia a parlar. Fa 65 anys no sé què va ocórrer, però ho van vendre tot i es van vindre a València, casats i solters, només es va quedar a Cullera la meua tia amb la seua mare adoptiva.

Jo sabia que la meua mare venia a Paterna a portar flors, però mai em portava amb ella, era com si ocultara alguna cosa. Fa tres anys, arran d'una teràpia, es va despertar en mi una necessitat de saber alguna cosa que no sabia. Vaig vindre sola al cementeri i no sabia què buscar ni on.

Ara estic en l'Associació de Familiars de la fossa 126, és una manera d'honrar al meu avi.