Guardianas de la memoria

Des de xicoteta hem acompanyat a la meua iaia al cementeri el dia de Tots els Sants; anàvem caminant des de Manises. La meua iaia portava flors dels colors de la República. Un dia que comprí un ram de flors d’altres colors, ma mare en digué que eixos colors no, que havien de ser roig, groc i morat.

Les dones van posar taulells amb els noms de les persones afusellades, i cada vegada, la Guàrdia Civil els trencava amb l’escopeta. I, aleshores, elles tornaven a ficar un altre taulell.

La meua iaia Amparo ho va passar prou mal: quan van afusellar al meu iaio li van furtar la casa, i els deixaren al carrer en saies, i amb quatre xiquets. Fa un parell d’anys vam aconseguir l’inventari de tot el mobiliari que els furtaren. Durant eixe temps, els van obligar a netejar l’església, però quan passava la gent, els escopien i havien de tornar a netejar-ho. No trobaven
treball, ja que ningú els el volia donar. La Guàrdia Civil no els deixava tranquils i cada poc temps passaven per casa. Va tindre una vida molt dura i van patir molta por.