Guardianas de la memoria

El meu pare tenia 17 anys quan afusellaren a son pare. Ell estava en la “quinta del Biberó” i va passar per dos camps de concentració: sols contava el fred, la fam i humiliacions que havia passat.

El meu iaio estava presoner en la Model de València. La meua iaia Amàlia demanà avals per a que no l’assassinaren però un dia, a l’anar a portar-li el menjar i amb els avals a la mà, li donaren la cruel notícia. Després de perdre el seu marit, va estar un temps sense saber si el seu fill estava viu o mort.

A partir d’eixe moment estigueren sotmesos a la por i al mutisme, reprimint qualsevol emoció i fent un pacte d’oblit.

La meua iaia Amalia sempre de dol es mostrava seria, serena, discreta, neta i molt callada. No volia cridar mai l’atenció. Ho va passar tan malament que mai va anomenar al seu marit per protegir la família.

Quan els meus pares s’anaven a casar, la família de la meua mare que vivien a Agres, li preguntaren al metge d’Albaida ( amb qui els unia una bona amistat) per què havien afusellat al meu iaio. Els va dir que ell no havia matat a ningú i que era bona gent. Això ho sé perquè ma mare quan jo era adolescent m'ho va contar, per si alguna xiqueta em deia que el meu iaio era roí.

En 2017 vaig llegir en premsa que a Paterna estaven exhumant fosses i li vaig preguntar a ma tia Teresa si volia que ho intentarem. Em va dir que seria l’alegria més gran de la seua vida poder recuperar al seu pare, que ja havia viscut tota la seua vida amb molta amargor, com si ella haguera vingut de l’Esperit Sant i no haguera tingut pare. Demanàrem el sumari i investigàrem.

Passat el temps entenc com es posava mon pare de nerviós quan jo escoltava en  l’any 1968 cançons de Raimón, Ovidi... Tenia tanta por!.

Malauradament mon pare ara ja no està ací i no ha pogut gaudir d’este moment tan emotiu i sanador, que ha servit per a tancar ferides després d’engolir-se tota la pena de perdre un bon pare per defensar uns ideals per un món més just i lliure.

El meu iaio tenia 45 anys quan va deixar de veure sortir el sol cada matí i continuar estimant a la seua família.