Guardianas de la memoria

Jo sempre anava pegada a les faldilles de la meva àvia. Quan ens vam assabentar que l’anaven a afusellar, vam anar al cementiri i des de les coves, la meva àvia em va dir que va veure com els presos cavaven les fosses. Després vam entrar en el cementiri i vam veure la fossa oberta. Això ho vaig veure amb els meus ulls i mai ho podré oblidar, els cadàvers amb els sacs d’arpillera i calç … tot regirat. 

Nosaltres érem masovers en una finca de Paterna i després d'això, ens van tirar. Jo tindria sis anys i em van haver de batejar per a poder anar a escola. La guàrdia civil cada dos per tres venia a casa, ho registrava tot i fins i tot regirava els matalassos. A la meva mare l'obligaven a anar a netejar al “cuartelillo”, havia de netejar la sang i els vòmits dels detinguts als quals maltractaven. Un dia la meva mare els va plantar cara: “Que ja no netejava més, que l'afusellessin si volien!”. És que la dona netejava en una farmàcia i una carnisseria i després s'havia d'anar castigada a netejar la caserna... quan anava a poder cuidar dels seus fills i la seva casa? 

 Les dones van pagar una làpida en memòria dels 150 afusellats de la fossa. Tres vegades s'ha enfonsat i totes les vegades ha pagat la meva mare. Quan em vaig assabentar que estaven exhumant, em vaig enfadar molt, perquè no em semblava bé. Vaig ser a algun acte de l'Associació i no em va agradar, no em va semblar seriós. Jo secunde que els que busquen als seus familiars en les cunetes, que els treguin d’ací i els posen en el cementiri. Però a Paterna estan cuidats, és la seva història, ells van picar la seva pròpia tomba. A mi em va fer molt de mal que els hagueren rebolicat. 

En la fossa hi havia 150 cossos i només han aparegut 17. Ara que han identificat al meu pare, l’enterraré a Calles amb la meva mare.